El síndrome de l’ull sec
És un conjunt de símptomes i de signes de diferents causes que provoquen un ull sec. És degut a una pèrdua de les característiques de la pel·lícula llagrimall.
La llàgrima es produeix en diferents glàndules que hi ha al ull, i amb el parpelleig es distribueix per tota la superfície del ull . Desprès aquesta llàgrima es drena del ull per mitjà dels punts llagrimalls on comença el conducte de drenatge que desemboca a les fosses nasals.
Les seves funcions son:
Principals:
- Les llàgrimes distribueixen l’oxigen en els ulls.
- Metabòlica: es realitza exclusivament a través del oxigen que li arriba de la capa hídrica. Por això el parpelleig distribueix constantment oxigen. A vegades el oxigen arriba malament en portadors de lents de contacte.
- Óptica: La llàgrima s’enganxa com una lent al ull , i junt amb la cara anterior de la còrnia formen una superfície de al voltant de 48 diòptries de potència ,per aquest motiu alteracions de la llàgrima poden produir alteracions visuals.
- Bacteriostàtica: per la dos substàncies que porta la llàgrima: la lisozima i la gammaglobulina que alteren i desfan les parets dels bacteris
- Lubricant: impedeix la dessecació de la còrnia.
Secundaries:
- Fotoabsorbent: Absorbeix part dels raigs ultraviolats de la llum solar.
- Humectant nasal.
- Protecció: arrastra petits detritus i cossos estranys amb el parpelleig.
La llàgrima en el ull forma la pel·lícula llagrimall. Aquesta pel·lícula està formada per tres capes:
La primera i més interna, està formada per una substància anomenada mucina. La mucina la segrega les cèl·lules epitelials i caliciformes de la conjuntiva que es el forro del ull. La seva funció es “enganxar” la llàgrima al ull
A continuació hi ha una segona capa, molt més gruixuda formada per aigua segregada per les glàndules llagrimalls .
I una tercera capa més externa formada per lípids segregada per les glàndules de meibomi que es troben a les parpelles. La seva funció és evitar la seva vaporització i estabilitzar la llàgrima.
Qualsevol alteració d’un d’aquets components, farà que la llàgrima no faci la seva feina i tindrem un “ull sec”.
Existeix un ampli consens en classificar el ull sec en :
– Ull sec aquo deficient per hipersecreció llagrimall.
– Ull sec evaporatiu quan la secreció es quantitativament normal però la vaporització és excessiva per insuficiència de la capa lipídica.
Per altra banda hi ha factors interns que poden provocar alteracions en aquesta llàgrima : menopàusia , alteracions de la tiroides, malalties immunològiques, malalties reumàtiques, etc.
Factors externs que la poden alterar: vent, fred, aire a condicionat, activitats en pantalles digitals que provoquin falta de parpelleig , tabac, etc.
Tractament.
L’abordatge terapèutic del ull sec és multifactorial i molt complexa.
Podem evitar la seva vaporització millorant la capa lipídica , utilitzar humidificadors ambientals, ulleres protectores.
Augmentar la permanència de la llàgrima al ull amb taps als punts llagrimalls.
Augmentar la seva secreció amb agents para simpaticomimètics .
Augmentar la seva qualitat mitjançant antiinflamatoris con corticosteroides o immunomoduladors tòpics com la ciclosporina A.
Intentar millorar-la amb un aport extern: llàgrimes artificials i lubricants oculars.
També es pot utilitzar sèrum autòleg que aporta productes biològics que poden ser necessaris en algunes malalties.