La retinopatia diabètica.
Es una complicació de la diabetis i és una de les causes principals de ceguesa en el nostre país.
Succeeix quan la diabetis fa malbé els petits vasos sanguinis de la retina, que és el teixit situat a la part posterior del ull.
Si vostè té retinopatia diabètica, al principi no notarà cap canvi en la vista. Però amb el temps, la retinopatia pot empitjorar i provocar una important pèrdua visual. Generalment, la retinopatia diabètica afecta als dos ulls.
¿Qui té risc de desenvolupar una retinopatia diabètica?
Totes les persones amb diabetis, tant de tipus 1( en el cas que el malalt no produeix suficient insulina) com de tipus 2,(en el cas que el malalt presenta un defecte en la captació a nivell cel·lular de la glucosa) corren el risc de desenvolupar una retinopatia diabètica.
La seva freqüència augmenta amb els anys d’evolució de la diabetis i l’edat del pacient. Després de vint anys d’evolució pràcticament tots els diabètics tipus 1 i més del 60% amb diabetis tipus 2 presenten signes de retinopatia diabètica.
El problema es que en moltes persones és impossible de saber amb exactitud des de quant de temps son diabètiques. Per això, totes les persones amb diabetis han de fer-se un examen ocular complert, al menys un cop l’any. Si ja existeix una retinopatia diabètica, el seu oftalmòleg li pot indicar la necessitat d’iniciar un tractament per a prevenir la progressió de la malaltia. La retinopatia diabètica també pot ser un problema per a les dones diabètiques embarassades. Per a protegir la seva vista, tota embarassada ha de fer-se un examen ocular complert quant abans millor.
Fases de la retinopatia diabètica.
Hi ha moltes classificacions, però bàsicament en podem diferenciar dos:
1- Retinopatia diabètica simple o no proliferativa.
La diabetis provoca una fragilitat dels vasos més petits del cos, produint un augment de la permeabilitat vascular – els vasos tenen petits “forats”, per els que en primer lloc s’escapa el sèrum de la sang, i posteriorment , al fer-se més grossos els forats, cèl·lules sanguínies. Son els microaneurismes. Si els microaneurismes son molt abundants i es localitzen prop del centre de la retina, es produeix un entollament d’aquesta zona. Es el que s’anomena edema macular, produint una pèrdua important de visió.
Segons avança la malaltia, alguns vasos que nodreixen la retina s’obstrueixen, fent que part de la retina deixi de rebre sang. Ales hores, aquestes àrees de la retina envien senyals al cos per a que fabriqui nous vasos que substitueixin els obstruïts.
2- Retinopatia diabètica proliferativa.
Aquesta etapa es caracteritza per la presència de neovasos que han crescut com a resposta de les senyals de falta de sang de la retina. Aquests vasos son anormals i molt fràgils, amb parets molts primes que es trenquen amb facilitat i sagnen amb facilitat, provocant una pèrdua important de visió.
¿Hi ha símptomes d’avís del inici de la retinopatia diabètica?
La retinopatia diabètica habitualment no dóna cap senyal d’advertiment.
En el inici és asimptomàtica i tan sols pot ser detectada mitjançant l’estudi del fons d’ull, no hi ha que esperar a tenir símptomes.
Asseguris de fer-se un examen complert de la vista amb dilatació de les pupil·les al menys un cop l’any.
Quan la malaltia progressa , van apareixen alteracions en la visió com imatges desenfocades, deformades o amb zones negres
¿Quins son els símptomes d’una hemorràgia intraocular?
El pacient veu unes taques negres que suren com si fossin mosques volants. Davant d’aquests símptomes en un diabètic és necessari explorar el fons d’ull ja que pot ser necessari aplicar un tractament abans de que apareix-hi una hemorràgia més grossa. Les hemorràgies poden succeir més d’una vegada i de vegades no sen van. En altres ocasions, les taques sen van sense tractament i el pacient recupera la visió
¿Com es diagnostica l’edema macular i la retinopatia diabètica?
Mitjançant un examen ocular complert que ha d’incloure la medició de la agudesa visual i l’estudi del fons d’ull amb dilatació de pupil·les.
L’oftalmòleg mirarà amb un lent d’augment especial per veure la retina i el nervi òptic buscant senyals de retinopatia diabètica.
Després del examen, la visió de prop serà borrosa durant unes hores.
Si l’oftalmòleg creu que necessita un tractament per l’edema macular, pot recomanar fer una angiografia fluoresceínica. En aquesta prova s’injecta un colorant especial a una vena de la ma i es realitzen fotografies sota un filtre especial quan el contrast passa per els vasos de la retina. Això permet identificar qualsevol “gotera” dels vasos i recomanar un tractament.
La tomografia òptica de coherència (OCT) és una altra prova senzilla, indolora i molt sensible per a detectar un edema macular i observar la seva evolució i la resposta al tractament. Consisteix en un aparell que mitjançant una llum realitza un escàner de les capes de la retina, mesurant el seu gruix i detectant la presència de líquid o altres anomalies.
¿Cóm es tracta la retinopatia diabètica?
Amb una foto coagulació de làser argó. Es realitzen un nombre variable d’impactes al voltant de la retina que goteja. Aquestes cremades endarrereixen el degoteig de líquid i redueixen el entollament a la retina. Un pacient pot necessitar varies aplicacions de làser per a controlar el edema.
El tractament localitzat amb làser té com objectiu estabilitzar la visió. De fet, aquest tractament amb làser redueix el risc de perdre visió en un 50%. Tan sols de tant en tant es pot millorar la visió que s’ha perdut.
La retinopatia diabètica proliferativa també es tracta amb làser. En aquest cas es realitza una panfotocoagulació, que consisteix en realitzar al voltant d’uns mil a dos mil impactes de làser en la retina preservant l’àrea macular.
El tractament de foto coagulació retiniana funciona millor si es realitza abans de que els vasos comencin a sagnar . Quan hi ha sang, és possible encara fer el tractament, depenent de la quantitat de hemorràgia existent.
Si la hemorràgia afecta al vitri, es pot necessitar realitzar un procediment quirúrgic anomenat vitrectomia.
La vitrectomia es realitza sota anestèsia local, i es retira el vitri que és un gel que ocupa el interior del ull i es canvia per un líquid especial. La cirurgia es completa amb l’aplicació d’un endolàser per a prevenir noves hemorràgies.
Actualment s’estan buscant millors maneres de detectar, tractar i prevenir la pèrdua de visió en les persones amb diabetis. Per exemple, actualment per tractar l’edema macular diabètic utilitzem medicaments que aturen les senyals que la retina envia per a fer créixer nous vasos sanguinis o per a reduir l’entollament de la retina. Aquets tractaments son eficaços per a reduir la pèrdua de visió, sempre i quant es realitzin abans de que la retinopatia hagi produït un mal irreparable a la retina. Ha de tenir en compte que els tractaments aturen la malaltia però no curen la retinopatia diabètica, per tant sempre hi ha risc de nous sagnats o edemes, per el que es requereix fer un seguiment acurat, que pot implicar repetir el tractament més d’una vegada.
¿Que puc fer per a protegir la meva vista?
La principal mesura per a prevenir la retinopatia diabètica o per a retardar l’evolució és el estricte control de la glucèmia.
Es important evitar altres factors que faciliten a agreugen les lesions vasculars de la retina. El diabètic ha d’evitar rigorosament el consum de tabac, controlar la tensió arterial i vigilar els nivells de colesterol.
Tanmateix, una dieta adequada i la realització d’ exercici físic son mesures fonamentals per a mantenir l’estat físic i funcional del organisme.