Conèixer el glaucoma.
El glaucoma és una de les principals causes de ceguesa al món. Afecta a pacients de totes les edats, i encara que està molt estesa, hi ha moltes idees equivocades sobre els seus símptomes i les persones que la pateixen.
- Sóc jove. Això tan sols afecta a persones grans.
Fals. Qualsevol, des de nadons fins a avis poden desenvolupar glaucoma.
2 . Té cura.
Fals. No hi ha cura per el glaucoma i pot desenvolupar una pèrdua gradual e irreversible de la visió. Si té tractament .
- Hem quedaré cec per el glaucoma.
Fals. Hi ha tractaments per a controlar la malaltia i endarrerir la seva progressió.
- Hi ha símptomes que m’avisen.
Fals. El glaucoma és conegut com el lladre silenciós de la visió, i pot progressar sense símptomes. Els pacients poden perdre fins un 40% de vista abans de descobrir que tenen glaucoma.
5. El glaucoma no és hereditari.
Fals. El glaucoma afecta a famílies i te un component hereditari. La probabilitat de patir un glaucoma d’angle obert , és de 4 a 9 vegades superior si hi ha antecedents familiars.
Què és el glaucoma?
Es una neuropatia òptica crònica progressiva que cursa amb alteracions específiques del camp visual i dany característic detectable de les fibres del nervi òptic i la papil·la i el seu principal factor de risc és la elevació de la pressió intraocular.
Per entendre com la pressió intraocular ens pot afectar, anem a veure primer cóm funciona el ull.
El ull funciona com una càmera . La part anterior del ull està coberta per un teixit transparent : la còrnia. El iris es obre i es tanca, com el diafragma d’una càmera, regulant la quantitat de llum que entra per la pupil·la. El cristal·lí enfoca la llum sobre la retina, que, com si fos una pel·lícula, registra les imatges lluminoses. La retina envia aquestes imatges a través del nervi òptic, al cervell. La entrada del nervi òptic a dins del ull és el que anomenem papil·la òptica.
La part anterior del ull, l’espai format entre la còrnia i el iris (cambra anterior) està plena d’un líquid anomenat humor aquós, que és el que ajuda a mantenir la pressió normal dins del ull, impedint que es col·lapsi el globus ocular com un globus sense aire. El c
os ciliar produeixen constantment aquest líquid que és drenat a través de la malla trabècular. De tal manera que tan de líquid es forma com líquid surt del ull.
Perquè apareix el glaucoma?
El glaucoma es produeix o per un increment en la producció del humor aquós o per un drenatge inadequat del mateix. Ales hores la pressió del ull puja, comprimint les parets internes del globus ocular , les fibres nervioses i els vasos sanguinis del nervi òptic que poden ser deteriorats. Per aquest motiu la transmissió de les imatges visuals al cervell es veu alterada. Això comporta un deteriorament de la visió.
Tipus de glaucoma.
No tots els glaucomes són iguals. Malgrat que els oftalmòlegs són capaços de diagnosticar diverses desenes de glaucomes diferents, des del punt de vista pràctic en distingirem uns quants, els més freqüents.No tots els glaucomes són iguals. Malgrat que els oftalmòlegs són capaços de diagnosticar diverses desenes de glaucomes diferents, des del punt de vista pràctic en distingirem uns quants, els més freqüents.
1.- Glaucoma congènit:
Es produeix com a conseqüència d’un desenvolupament defectuós de les vies de sortida de l’ humor aquós. Durant les primeres setmanes o mesos de vida, el nen presentarà un llagrimeig i fotofòbia (no és capaç de mantenir els ulls oberts quan hi ha llum). La còrnia va perdent transparència i es veu blanquinosa. Simultàniament, l’ull, com a conseqüència de l’augment de pressió en el seu interior, va augmentant de mida. Cal tenir una cura especial amb els nens que tenen els ulls molt més grossos que la resta dels nens de la seva mateixa edat, especialment si els molesta molt la llum.
2.- Glaucoma crònic d’angle obert:
És el més freqüent de tots els glaucomes, ja que suposa aproximadament les tres quartes parts dels que es diagnostiquen. Es produeix per la deterioració progressiva del sistema d’eliminació de l’humor aquós, que d’una forma natural es produeix amb l’edat, però que en aquest cas s’exagera fins a perdre la capacitat de mantenir una xifra normal de pressió intraocular. La malaltia es presenta d’una forma molt lenta, sense produir símptomes que la persona que el pateix sigui capaç de detectar.
3.- Glaucoma agut o d’angle tancat:
Aquesta forma de glaucoma és la més coneguda perquè es presenta bruscament amb molt de dolor i una sobtada disminució de la visió, amb visió d’halos de color al voltant de les llums i, fins i tot, causa sensació de nàusees, vòmits, etc. Es produeix pel tancament brusc de les vies d’eliminació de l’ humor aquós, com a conseqüència de la forma especial de l’ull d’aquestes persones. L’angle de l’ull a través del qual s’ha d’eliminar aquest líquid és excessivament estret i és possible que, en determinades circumstàncies, les parets d’aquest angle es posin en contacte i obstrueixin completament el pas. Això porta com a conseqüència la rapidíssima elevació de la pressió i l’intensíssim dolor (dolor de clau).
Com es diagnostica el glaucoma?
Les revisions oftalmològiques periòdiques que habitualment es realitzen amb caràcter anual per a la detecció del glaucoma inclouen les exploracions següents:
1.- Tonometria o mesurament de la pressió intraocular.
2.- Oftalmoscòpia o exploració del fons d’ull. Es realitza per comprovar si existeix algun tipus de dany en el nervi òptic.
3.-Paquimetria: mesura el gruix de la còrnia utilitzant un instrument ultrasònic.
4.- Gonioscòpia. Serveix per comprovar, en cas de sospita de glaucoma, a quin tipus pertany.
5.- Campimetria o exploració del camp visual. Aquesta prova no es realitza rutinàriament. És imprescindible per confirmar el diagnòstic i establir el tractament adequat. Per aquesta raó, es realitza quan la tonometria o l’oftalmoscòpia fan sospitar a l’oftalmòleg que la malaltia ja es troba en la fase inicial o quan té dubtes seriosos i necessita confirmar el diagnòstic.
6.-OCT. L’alteració fonamental del glaucoma és la disminució anatòmica i funcional de la capa de fibres nervioses de la retina. L’OCT ens permet estudiar tan de forma quantitativa com qualitativa dels canvis estructurals que es produeixen en aquesta capa a nivell de la retina peri papil·lar. També ens dona informació morfomètrica i topogràfica del estat del cap del nervi òptic. La població de risc amb una probabilitat més gran de patir glaucoma és la que té antecedents familiars de glaucoma, persones d’edat avançada, persones amb diabetis o sotmeses a tractaments prolongats amb corticosteroides o persones que pateixen malalties cardiovasculars. Per tant, aquestes persones s’han de fer revisions periòdiques.
Observant la progressió del glaucoma.
Un cop les proves han acabat, i se li ha diagnosticat un glaucoma, el seu oftalmòleg pot observar la progressió de la malaltia per mitjà de fotografies del nervi òptic fetes amb una càmera especial , i repetint les proves de campimetria i OCT. També pot determinar la progressiva excavació de la papil·la que indica el mal continuat per la pressió intraocular alta. Tanmateix, el seu oftalmòleg pot apreciar canvis en els vasos sanguinis de la papil·la, sent aquest un altre signe de progressió del glaucoma. El seu oftalmòleg li marcarà la freqüència en que ha de ser controlat.
De totes maneres, pot fer molt per a protegir la seva vista fent-se revisions regulars, especialment si té més de quaranta anys. El glaucoma no te cura però pot ser controlat per el seu oftalmòleg gràcies a visites regulars i al us de medicaments prescrits per ell. La detecció precoç i el tractament son la única manera de prevenir la pèrdua de visió.
Com tractar el glaucoma crònic?
Les possibilitats de tractament són més nombroses com més precoçment es realitza el diagnòstic. D’aquí la importància de les revisions periòdiques, ja que en ser una malaltia asimptomàtica, la nostra única oportunitat de descobrir-la en fases inicials és insistir en aquest punt.
El tractament d’aquesta malaltia es basa en tres conceptes fonamentals:
– Normalitzar la secreció de l’ humor aquós.
– Facilitar-ne l’evacuació per la malla trabecular o per la via uveoescleral.
– Protegir les cèl·lules retinals i, com a conseqüència, les fibres del nervi òptic, per mantenir el camp visual.
El tractament del glaucoma passa per dues etapes:
1.- Tractament mèdic amb diversos fàrmacs, segons les característiques de cada pacient. En els casos més lleus, és molt probable que la malaltia es mantingui sota control amb la utilització de col·liris hipotensors oculars. Aquests col·liris s’han d’aplicar una o diverses vegades al dia, segons la prescripció de l’oftalmòleg, i s’han de mantenir indefinidament.
2.- Tractament quirúrgic
Existeixen dues modalitats de cirurgia: la realitzada amb làser i la intervenció quirúrgica pròpiament dita.
Tractament làser (trabeculoplàstia). En el glaucoma crònic, el làser, aplicat a la zona que es troba obstruïda i que impedeix el pas de l’humor aquós, permet millorar-ne la sortida, de manera que disminueix la pressió intraocular. Aquesta tècnica és molt útil en els pacients que no toleren la medicació o en els casos en què ens veiem obligats a suprimir-la pels efectes col·laterals. També es recomana en aquells pacients en què, malgrat el tractament mèdic, no aconseguim mantenir la pressió intraocular en els límits de la normalitat.
Les possibilitats del tractament làser són limitades. D’una banda, és poc eficaç en els joves i, de l’altra, en els casos greus, la seva acció acostuma a ser insuficient.
L’avantatge del tractament làser és que és poc traumatitzant, però el desavantatge d’aquestes tècniques és que no es poden aplicar a tots els tipus de glaucoma.
Intervenció quirúrgica (trabeculectomia). És la tècnica quirúrgica d’elecció per a aquells casos diagnosticats en fases molt avançades o quan s’ha fracassat amb el tractament mèdic o la cirurgia làser. L’operació consisteix en la creació d’una nova via de sortida perquè l’ humor aquós abandoni per aquesta el globus ocular i es mantingui així la pressió en límits normals, o bé, segons la tècnica d’esclerotomia profunda no perforant, deixar una petita làmina interna, sense haver de perforar el globus. Aquesta tècnica permet una ràpida rehabilitació del pacient.
Actualment hi ha moltes altres tècniques quirúrgiques :
De menor agressivitat a major agressivitat quirúrgica tenim:
- MIGS (cirurgia de glaucoma mínimament invasiva)
- Implants de Drenatge subconjuntivals: implants amb o sense sistema valvulat
Paral·lelament, en moltes tècniques s’utilitzen substàncies que impedeixen la cicatrització i que limiten la capacitat del ull de tancar la fístula. Les més utilitzades son el 5-Fluorouracilo y la Mitomicina-C.
Sigui quin sigui el tipus de tractament, hem de recordar que el procés requereix una vigilància i seguiment de la nostra pressió intraocular, del camp visual i de l’estat del nervi òptic.
Tractament del glaucoma agut.
Es la segona forma més usual de la malaltia. Sol a donar-se en una situació d’emergència. Es pot perdre la visió de forma irreversible a no ser que es normalitzi la pressió intraocular amb medicació i cirurgia (iridotomia amb làser o iridectomia quirúrgica ). També s’ el coneix amb el nom de glaucoma d’angle estret o d’angle tancat degut a que l’angle format per l’iris i la còrnia s’estreta tant que les estructures obstrueixen la malla trabecular, quedant bloquejats els conductes de drenatge, i la pressió intraocular puja a nivells molt alts.
Un atac de glaucoma agut normalment apareix sense avís i, a diferència del glaucoma crònic, va acompanyat de símptomes, afectant inicialment a un sol ull. Son símptomes comuns el dolor en el ull i la cara, visió borrosa, percepció de halos mal de cap i també vòmits i basques.
Iridotomia amb làser.
Prèviament se li administrarà medicació amb col·liris, oral o potser intravenosa per normalitzar la pressió temporalment.
Es una tècnica amb la que per mitjà d’un làser yag es realitzen petits orificis en l’iris , permetent així el pas de humor aquós de darrere el iris a la cambra anterior.
Haurà de posar la barbeta sobre una làmpada de fenedura. Haurà d’estar molt quiet i tranquil. D’aquesta manera facilitarà al seu oftalmòleg l’enfoc del làser sobre el punt exacte a tractar.
Prevenir un altre atac agut.
Si ha tingut un atac agut de glaucoma en un ull, pot ser que ho tingui al altre ull. Es probable que se li recomani realitzar una iridotomia preventiva al ull bo.
La iridotomia amb làser preveu danys posteriors, però no pot restaurar la visió que s’hagi perdut durant l’atac agut.