Al darrera de la nineta tenim una estructura que nomenem cristal·lí. El cristal·lí és la lent del ull. Gràcies al cristal·lí podem enfocar la vista per a poder veure les coses. Quant el cristal·lí s’enfosqueix, perd transparència i es torna fosc, no deixa entrar llum. Progressivament hi veiem borrós, més apagat, amb menys llum i finalment menys agudesa visual. Ales hores parlem de cataracta.
Quan hem d’operar una cataracta?
Quan la cataracta ens torbi per realitzar les nostres activitats habituals.
Sigui perquè no hi veiem bé sempre, o perquè en determinades condicions de llum hi veiem molt malament. Antigament les cataractes les extrèiem del ull. Avui en dia, des de fa anys, les desfem a dins del ull.
Antigament per poder manipular la cataracta era necessari que fos dura per a poder-la manipular (esperàvem que estigués “madura”). Avui com que l’hem de desfer, ens interessa que no sigui massa feta.
Com operem una cataracta?
Es realitza sota anestèsia local o tòpica amb tècniques de microcirurgia i amb l’ajuda d’un facoemulsificador.
Gràcies a les tècniques de microcirurgia, avui dia podem intervenir la cataracta tan sols amb unes microscòpiques incisions per les que tan sols necessitem l’anestèsia tòpica (gotes). Un cop a dins del ull no ens cal anestèsia ja que no es toca cap estructura sensible.
Evidentment, aquesta tècnica requereix la col·laboració del pacient, seguint les instruccions del cirurgià , mantenint els ulls quiets.
En el cas que això no sigui possible, es realitza una anestèsia peribulbar, dormint tot el contingut de la cavitat orbitària.
Un cop retirada la cataracta al seu lloc col·loquem una lent intraocular de potència prèviament calculada per minimitzar la necessitat d’ulleres.